Qui no ha tingut una conversa on ha discutit amb un altre sobre si l’aigua de la pica gira al revés a Austràlia; sobre si és millor deixar encesos els fluorescents perquè al apagar-los i tornar-los a encendre consumeixen més energia; o si el millor remei contra la ressaca és prendre’s una cervesa? El nou llibre de Daniel Closa i Autet analitza què hi ha de cert i de fals en 100 afirmacions sobre la ciència que s’han convertit en mites.
En la nostra vida donem moltes afirmacions per vàlides sense qüestionar-nos si són certes o el per què és així. Una afirmació que reculli algun fet o dada científica li atorga una aparença de veritat inamobible que s’acaba convertint en mite. Per repetició, el mite s’acaba instal·lant en l’imaginari col·lectiu i perdurant al llarg dels anys. L’única manera de desfer un mite és per mitjà de la ciència, i qui millor que un científic per ajudar-nos a comprendre què hi ha de cert en cadascun d’ells. Aquesta és la tasca del doctor en biologia i investigador Daniel Closa i Autet.
Daniel Closa i Autet és un dels escriptors més importants de novel·la científica de Catalunya. Les seves obres s’encaminen a apropar la ciència als lectors d’una manera molt amena. L’entreteniment no ha d’estar renyit amb la divulgació científica, és més, un clima distés i relaxat pot convertir-se en el millor moment per aprendre.
El llibre s’estructura en 10 seccions temàtiques: A cada bloc trobem mites sobre el nostre cos, la salut i la malaltia, el menjar, els animals, l’evolució, la Terra, l’espai, els científics, la història i els mites urbans i conspiracions. L’autor desenvolupa una anàlisi de cada afirmació amb una presentació, els punts febles i forts del mite en relació a la ciència i una conclusió. Per exemple, Els escorpins, si queden envoltats pel foc, se suïciden clavant-se l’agulló. Davant aquest mite, Daniel Closa analitza de forma científica com es comporta un escorpí, com funciona el seu organisme, com funciona el seu agulló, les investigacions que hi ha sobre aquesta qüestió i finalment la conclusió a la que s’arriba des d’una perspectiva científica.
La forma d’abordar el llibre pot ser molt diversa. El podem llegir de forma contínua com qualsevol obra, podem triar els mites que més ens agraden en funció del dia, podem llegir el títol del mite i donar-li voltes durant el dia i al tornar a casa llegir-lo i veure la nostra habilitat o pensament científic, o podem consultar-lo després que aparegui el mite en alguna conversa a la feina o en el bar amb els amics.
Per fer una aproximació a l’estil i les inquietuds de l’autor del llibre, es pot donar un cop d’ull al seu blog anomenat Centepeus. Es tracta d’un blog de divulgació científica on les seves entrades són articles que recullen reflexions sobre aspectes relacionats amb la ciència que són d’actualitat.
Ens trobem davant d’un llibre molt interessant i alhora agradable, que ens sorprendrà descobrint com algunes idees i conceptes que tenim assolits, no són del tot correctes, o millor dit, són totalment erronis, i cal formular-los de nou per aproximar-nos a la realitat.
Acabo aquest article sorprès de no haver desvetllat cap mite. Diuen que l’ésser humà és curiós per naturalesa i que a la vegada té la necessitat de dir el que es considera secret. Podria ser una excepció que confirma aquest mite o potser el mite no és cert.
